Badabum silkscreens

Badabum posters here / Affiches Badabum ici !!!

Balanç 2011

Alguns moments de la presentació de l'àlbum "Olaf va de pícnic" a l'FNAC Triangle, ara ja fa setmanes. Va ser molt bonic... Gràcies a tots per ser-hi!


"Olaf va de picnic" ha sido seleccionado entre lo mejor del año 2011 por la Fundación Sánchez Ruipérez. / "Olaf va de picnic" has been selected among the best of 2011 by the Fundación Sánchez Ruipérez.

http://www.entrecomics.com/

La Festa dels Lectors de Cavall Fort

Ahir, colze amb colze amb el Christian (mai millor dit), signant a la Festa dels Lectors de Cavall Fort que enguany es celebrava a Granollers. Gràcies a tots i a totes per ser-hi...!

Surt de llapis

Aquest és el número d'octubre de la revista Tretzevents que, com podeu veure, he tingut el plaer d'il.lustrar. Ho edita Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Que vagi de gust!

Platja, sobrassada i Lito Òfset

Aquest estiu, he tingut el goig d'assistir amb Badabum al curs de Lito Òfset (molt recomanable) que Carles Moll imparteix a Menorca.

Lito Òfset uneix el principi de la litografia amb el sistema de reproducció gràfica de l'òfset.
En comptes d'emprar pedra s'utilitzen planxes especials i el mitjà d'impressió és, en aquest cas, la màquina d'òfset.
En aquest curs vam fer impressions a dos colors. L'un amb la planxa litogràfica, tot dibuixat a mà, i l'altre amb una planxa d'òfset normal, però el fotolit el vam treballar també a mà. I d'aquesta manera, l'edició es considera obra gràfica, perquè tot ha estat fet de manera manual i l'artista intervé en tot el procés.

Si algú està interessat en els propers cursos de lito òfset, pot contactar amb en Carles Moll: carlesmollt@gmail.com

Ja tenim doncs les primeres obres gràfiques aconseguides amb aquesta tècnica, per més informació: visiteu Badabum.

Finalment: moltes gràcies, Carles!!!

L'Olaf va de pícnic al parc de la Ciutadella

Dissabte 17 (de 17:00h a 18:00h) sessió de signatures en motiu de L'Olaf va de pícnic, a l'estand de la llibreria ABRACADABRA, dins la 29ª edició de la Setmana del Llibre en Català, enguany al Parc de la Ciutadella de Barcelona, del 9 al 18 de setembre.


Aquesta vegada, els que es van endur un àlbum van tenir de regal una serigrafia com aquesta d'aquí a sota sobre el personatge d'OLAF, signada i numerada. Gràcies a TOTHOM!

El flyer d'AMORS DIFÍCILS

Exposició de Blanca Hernández + Pep Brocal a la galeria Miscelanea. La inauguració és aquest dimecres 7 de setembre a les 8 del vespre,
ara ja ho sabeu!
Us hi esperem!!!
+ fotos

Ja no teniu excusa!!! Fins a finals de juliol podreu trobar Serigrafies de l'amor, Llibres mutants, taumatrops i uns fantàstics cartells serigrafiats (els de l'aparador!!! que no són per fer bonic... també estan a la venda!!!)

Més informació aquí.

DE PÍCNIC AMB L'OLAF

L'Olaf, agafat in fraganti mentre demanava que li signessin el llibre...


Aquest cap de setmana passat, del 28 al 29 de maig, es va celebrar la Fira del Conte de Medinyà. Un aplec de contacontes, editorials, escriptors, biblioteques, llibreries i il·lustradors..., i amb una estesa de contes per a petits i grans, contes antics i moderns, contes clàssics, contes per remenar, contes per escoltar, contes per sentir... En podeu saber més aquí.

PANTALLA DE SEDA

Aquí teniu la imatge amb la que col.laboro, dins el projecte d'edicions especials de Badabum, en aquesta tercera edició limitada de serigrafies a tres tintes sobre cartró, numerades i signades per autors diversos. Podeu veure'n més al lloc oficial de Badabum.

L'OLAF VA DE PÍCNIC

Ara mateix, l'Olaf és a Taiwan! Però va venint amb pas segur..., i si fa no fa a mitjans d'abril arribarà a casa nostra. Us en mantindrem al dia!!!


Sinopsi: un matí, l'Olaf i tres amics conills surten de pícnic, alegrement, cap al bosc. Però un caçador terrible i sense pietat se n’emporta tres per menjar-se’ls. Sol, trist i desemparat, l'Olaf no sap què fer, i la nit l’enxampa lluny del cau. De sobte, veu caure del cel un objecte en flames i tot dóna un gir inesperat: es desplegarà una aventura plena de sorpreses, naus espaials, robots, raigs làser, inundacions, cops de puny i truites de patates!

Ho publica MAMUT, el segell de Bang Ediciones per a més petits.

8O OBRES

Aquí en veieu una mostra..., però n'hi ha més! El dijous 9 de desembre a les 20:00 s'inaugura una magnífica exposició col.lectiva amb 80 petites grans obres de setze artistes variats (Marcs Casas, C/Bailén, 125, Barcelona).

LA MEVA OMBRA

Il.lustració de doble pàgina per a La meva ombra està enfadada, poesia de Carme Colomer.
Revista Tretzevents, setembre 2010.

FET A LLAPIS

Aquí teniu, acabat de desempaquetar, un nou títol de la col.lecció primers contes de Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Com cada dia quan es desperta, el Martí corre a rentar-se les dents davant del mirall. Es raspalla, glopeja, es frega darrere les orelles, es treu les lleganyes i s’eixuga la cara. Ara hi veu millor!

Per primer cop, el Martí sent curiositat pel nen de l’altre costat del vidre. Com és que no s’hi havia fixat abans? Pensa que aquell nen és massa baixet, i somriu. Per això mateix, de sobte, li sembla prou simpàtic i li pregunta:
–Vols jugar amb mi?

El joc consisteix en imitar a l’altre. Quan el nen del mirall aixeca una mà, el Martí també aixeca la seva. I a l’inrevés. El Martí treu la llengua, arronsa el nas, fa ganyotes o es toca l’orella amb el peu. I l’altre nen l’imita la mar de bé.

Llavors decideix posar-li encara més difícil. Agafa aigua amb la boca i fa de font…, òndia!
Però, ves!, l’altre nen també ho fa. Quin joc més divertit! Tots dos riuen alhora, igual de feliços.

El Martí ha fet un bon amic. I l’altre també.

Content però tip de jugar, el Martí li demana al nen del mirall:
–Qui ets, tu?
–Que qui sóc, jo? Quina pregunta més curiosa, jo sóc tu –respon l’altre.

El Martí s’ha fet un embolic i torna a preguntar:
–Digues, amic…, si tu ets jo, llavors jo qui sóc?
I, després de rumiar-ho una bona estona, el nen del mirall respon:
–El Martí.

Conte aparegut al número de juny de la revista Tretzevents, 886 (Publicacions de l'Abadia de Montserrat).

L'OLAF, vist per la MONSE FRANSOY!

Vet aquí l'Olaf que m'ha fet l'amiga i il.lustradora Monse Fransoy i que ara llueix així de bé a la vitrina del menjador de casa. No me'n sé avenir! Moltíssimes gràcies, Monse..., de nou!
;)

Serigrafies numerades i signades

Vet aquí una bona i feliç oportunitat, amigues i amics!
Finalment disponibles aquestes vuit petites grans obres serigrafiades a tres tintes i sobre cartró, firmades a més pels autors: Blanca Hernández, Laura Miyashiro i Pep Brocal, i editades per Badabum. Afanyeu-vos, es tracta d'edicions limitades!

Aquest cap de setmana, dissabte i diumenge 12 i 13 de juny, a partir de les 17:00 al mercat de Ilu.station, a la Galeria Miscelanea (c/Guardia, 10).

20 años no es nada

Estupenda mostra (ho dic jo, sí senyor) que inclou còmics, il.lustracions i esbossos de vint anys de professió

El proper dijous dia 14 de gener s'inaugura una exposició d'ampli calat sobre la meva trajectòria. S'hi mostra obra des del 1989 al 2009, vint anys de professió. Hi ha originals de diversos llibres il.lustrats, material publicat i inèdit, pàgines de còmic de tota mena, col.laboracions per a suplements de premsa, diverses sèries i personatges varis, múltiples esbossos, i fins i tot matrius de xilografia amb varies proves d'artista de gravats recents.
La mostra s'inaugura a les 19:00 h, al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa (Rambla d'Egara, 340, a Terrassa). S'hi arriba fàcilment si pugeu per la Rambla de Terrassa des de l'estació dels FGC (a deu minuts); o bé des de l'estació de la Renfe i baixeu pel carrer Cervantes fins a la Rambla (també a deu minuts).
Del 14 de gener al 14 de març de 2010. De dilluns a divendres: de 9 a 14 h i de 16 a 21 h. Dissabtes, diumenges i festius: de 12 a 14 h i de 18 a 21 h.
Repeteixo: inauguració a les set del vespre, aquest mateix 14 de gener... No us la perdeu! A més, hi ha catàleg, amics!!!



Estupenda muestra (lo digo yo, pues si) que incluye cómics, ilustraciones y bocetillos de veinte años de profesión

El próximo jueves dia 14 de enero se inaugura una exposición de amplio calado sobre mi trayectoria. Se muestra obra desde 1989 al 2009, veinte años de profesión. Hay originales de diversos libros ilustrados, material publicado e inédito, páginas de cómic de todo pelaje, colaboraciones para suplementos de prensa, diversas series y personajes varios, múltiples bocetos, e incluso planchas para xilografía con varias pruebas de artista de grabados recientes.
La muestra se inaugura a las 19:00 h, en el Centre Cultural de la Caixa de Terrassa (Rambla d'Egara, 340, en Terrassa). Se llega fácil subiendo por la Rambla de Terrassa desde la estación de los FGC (a diez minutos); o bien desde la estación de la Renfe y bajando por la calle Cervantes hasta la Rambla (también a diez minutos).
Del 14 de enero al 14 de marzo del 2010. De lunes a viernes: de 9 a 14 h y de 16 a 21 h. Sábados, domingos y festivos: de 12 a 14 h y de 18 a 21 h.
Repito: inauguración a las siete de la tarde, este mismo 14 de enero... ¡No os la perdáis! ¡¡¡Y hay catálogo, amigos!!!



Marvelous sample (I say it, yeah) that it includes cómics, illustrations and sketches of twenty years of profession

Next Thursday, the 14th of January an exhibition of wide openwork is inaugurated on my trajectory. Work appears from 1989 until 2009, twenty years of profession. There are originals of diverse picture books, released and unpublished material, pages of cómic of any hair, collaborations for supplements of press, diverse series and personages several, multiple sketches, and even woods for xylography with several artist proofs of recent engravings.
The sample will be inaugurated at 19:00 hs, in the Centre Cultural of Caixa de Terrassa (Rambla d'Egara, 340, in Terrassa). It goes over easily raising the Rambla of Terrassa from the station of the FGC (to ten minutes); or from the station of the Renfe and going down for the street Cervantes up to the Rambla (also to ten minutes).
From January 14 until March 14, 2010. From Monday until Friday: from 9 to 14 h and from 16 until 21 hs. On Saturdays, Sundays and festive: from 12 to 14 h and from 18 until 21 hs.
I repeat: opening at seven o'clock in the afternoon, on the same January 14... Do not get lost it! and there is catalog, friends!!!

Col.lecció VEUS LECTURES

Publicacions de l'Abadia de Montserrat acaba de publicar una col.lecció d'obres de ficció d'autors diversos, graduades en tres nivells corresponents als del Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües del Consell d'Europa (A1, A2 i B1), i que he tingut l'honor i el plaer d'il.lustrar. Tot seguit us en mostro les cobertes.



































































































































La col.lecció s'ha creat expressament perquè els aprenents de català, segons el seu grau de coneixements, puguin llegir i entendre narracions, fora dels textos d'àmbit acadèmic. Així mateix, pretén ajudar-los a desenvolupar tant estratègies generals de comprensió global com de deducció de significats i d'estructures a partir del context. Els textos són accessibles a cada etapa de l'aprenentatge, ja que tant els objectius comunicatius com els continguts de lèxic i de gramàtica estan estrictament controlats i dosificats. Per últim, totes les narracions van acompanyades d'un CD, eina molt útil per treballar la pronunciació i l'entonació.
Que els disfruteu!

ESQUADRILLA DE VAIXELLS DE VAPOR

Vet aquí alguns dels darrers vaixells de vapor que he tingut el plaer d'il.lustrar per a l'Editorial Cruïlla.

Què hi diu aquí?

Començaré explicant com va ser, com es va produir l'entrada de l'obra d'Antonio Bernal a casa meva quan jo era encara caganiu. La responsable d'aquest fenòmen fou la meva mare que, amparant-se en l'excusa que allò era pels seus fills, arribava de matí amb el pa calent del dia i un nou i flamant número d'aquelles meravelloses, trepidants i espectaculars Joyas Literárias Juveniles a 15 pessetes 15. Però ella, ves!, fins que no s'ho llegia no feia el dinar (parlem dels anys 70's, època en què les dones eren les que feien el dinar). Moltes vegades m'ha confessat anys més tard que li era com una droga, que quedava atuïda sota l'influx d'aquelles lectures. I fins que no se l'havia llegida de pe a pa la cobdiciada publicació no canviava de mans, com el relleu en la custòdia d'un tresor. Llavors arribava a les del meu germà Marc, més gran, que s'ho llegia i m'ho explicava com una pel.lícula en un temps en què la tv escalfava tres llars de cada cinc. Quan per fi podia agafar el llibret amb les meves mans ho feia com una persona gran, simulava que de debò llegia i, per major teatre, de tant en tant reia. Era el moment de preguntar: què hi diu, aquí?
Fins que, tard o d'hora, a la fi vaig aprendre a llegir. M'explicaré: potser no sabia llegir la lletra però sí que podia llegir les imatges. Vull destacar la forta impressió que ja des del primer moment em causaren les il.lustracions de les cobertes, impressió que no ha variat en mi per anys que hagin passat, les tinc gravades en algun punt de la memòria d'una manera certa, com si jo mateix hagués viscut aquells episodis al farwest o al pol sud que amb tanta potència va saber copsar l'Antonio Bernal. Per quinze pessetes no només entrava a casa una veritable joia de la literatura (adaptada, sí..., bé!) sinó un quadre magnífic pintat amb la mestria d'un artista. Aquelles i aquestes fantàstiques portades plenes de cavalls al galop, indis americans rapats al zero, zulus irritadíssims, cocodrils dolents als pantans del Mississipí, óssos de les estepes, màquines de vapor travessant la planúria de Montana (o de vés a saber on...), sioux, apatxes, comanxes... I no parlem de Miguel Strogoff*, El Escarabajo de Oro, Lawrence de Arabia, 20.000 Leguas de Viaje Submarino, Sangre Romañola, Rob Roy, el Ultimo Mohicano, Julio Cesar, Ricardo Corazón de Leon, Los Ultimos dias de Pompeya, La Esfinge de los Hielos, Ivanhoe, Tartarín de Tarascón, Genoveva de Brabante, etecé etecé etecé. Buf!, els veig tan clarament com si els tingués davant (de fet els hi tinc, però la retòrica mana), com aquest d'aquí titulat Ruta al Infierno de Howard Stanley, amb una escomesa de casaques vermelles a cavall contra un escamot d'ojibwas amb pintures de guerra que fa feredat! I així aniríem tirant de veta. Però sobretot (oh, sí..., sobretot) Los Pescadores de Trepang! No..., no hi ha encara res com Los Pescadores de Trepang d'Emilio Salgari.Sí, repeteixo per tercera vegada, per quinze miserables pessetes (que a l'època eren diners) teníem accés a l'obra de Jules Verne, Mark Twain, Fenimore Cooper, Elliot Dooley, Karl May, Melville, Poe, Salgari, Scott o Stevenson per la porta gran. Encara avui cal destacar la potència d'en Bernal com a creador. Deixeu-me apuntar un altre reguitzell d'aquests que tant em perden: cavallers teutons coberts de malla i armadura de cap a peus, soldats napoleònics amb baioneta, caçadors antàrtics amb abrics de pèl de morsa, zulus amb careta de guerra, gladiadors, exploradors amb salacot, trampers amb gorro de castor i el Gran Jefe Sequoia..., per no parlar dels elefants, goril.les, pops o fins i tot diplodocus que habiten aquests mons de guaix. Totes aquestes cobertes plenes de color i de detalls evocadors et fan entrar directament a la història, sense preàmbuls et sents projectat dins un passatge turbulent de Dick Turpin, Moby Dick o Sandokan. La composició és vigorosa, atrevida, dinàmica i fluida com la mateixa pinzellada que tan aviat sembla lleugera com plantificada amb violència sobre el paper. Per això mateix la pinzellada resulta enormement pictòrica, de vegades alguns traços violents et fan pensar en Frans Hals, els plecs de la roba són especialment característics del seu estil ràpid, violent i alhora harmònic. Des de sempre m'he mirat pintures o il.lustracions amb la mateixa disposició, sense complexes!, intentant veure-hi amb els ulls del creador d'imatges i provant a descobrir el dibuixant que hi ha al darrere. Per a mi encara avui és indistint contemplar un Hoggart o un Artur Rackham, un Jacques Louis David o un Antonio Bernal. I de tots, Holbein, Junceda, Rackham, Rockwell, Fragonard, Remington (...) o Bernal, segurament aquest darrer figura entre els que més i millor s'han estampat a la meva retina (ni que sigui pel fet que en el context de l'època hi havia pocs ressorts a l'abast del lector espanyol, i no diguem d'Artur Rackham de qui encara avui costa trobar-ne res). El Bernal el trobaves al quiosc, i avall!
Quin luxe haver il.lustrat Robin Hood, Guillermo Tell o Ben-Hur! Quin luxe haver crescut amb aquestes publicacions a les mans, quin luxe tenir aquí al seu autor (ressenyat en modest homenatge). A l'últim, aquell món d'espadatxins, cowboys i pirates que foren la materia primera de les seves il.lustracions va esdevenir l'accés a la literatura per la porta del color, el dibuix, el talent i la màgia de la imaginació. Al meu germà no li deien Marc, a l'escola l'anomenaven l'Indiu. No parava de dibuixar indis i cavalls, cavalls i indis... I, com dic amb perill de reiterar, molt em temo que la culpa d'aquella suggestió començava per la coberta. Lloada culpabilitat! Això ens portaria a una tesi sobre la que divago fa temps i és que la historia de dins no m'agradava mai tant com la il.lustració de coberta. Em preguntava i em pregunto: per què dimonis el mateix dibuixant no ha fet també l'interior?, per què m'han enganyat així?, per què la resposta frustra tan sovint la pregunta?


*Els títols els deixo en versió castellana en mostra de la realitat dels anys 70 (quan encara s'amagava el Mago de Oz al Pardo), i em disculpo davant els lletraferits però prescindeixo de les cometes ja que mai unes cometes podran explicar el que fou una realitat sense cometes (i per alguna estranya raó no puc publicar en cursiva!).