QUI NO TE FEINA EL GAT PENTINA (O BLOC SI, BLOC NO)
A toro passat aprofito per apuntar aquí a sota algunes reflexions sobrevingudes a la llum de la xerrada. A veure, el món que va retratar Orwell a "1984" ha quedat superat, a hores d'ara. Encara hi ha espais de llibertat però vivim ficats fins a tal punt en la tecnologia que dóna la sensació que la persona només existeix en funció del seu reflexe a l'univers telemàtic. Assistim així a la liquidació del món i de l'home..., la vida esdevé un corrent de bits que flueix en un magma dinàmic dins l'oceà d'internet que tot ho empassa, bla bla bla... Houellebecq diu fins i tot que la representació ha mort (i és una exageració però hi tendim): vol dir que la representació es converteix en la realitat i així la realitat pot abandonar-se i desaparèixer. Per altra banda, més val no deixar que ens confonguin, és millor no creure's allò de que tot el que no trobis a internet no existeix (hi ha qui ho creu) i probablement sigui el contrari. O potser, vés a saber!, com deia l'escriptor Quim Monzó no fa gaire: qualsevol informació que trobis a internet té una validesa nul.la (i jo hi afegiria: perquè la seva autoria és difusa). Dit d'una altra manera: no podem permetre que la nostra autoria esdevingui difusa perquè la nostra obra tindrà automàticament una validesa nul.la.
Per acabar de distendir tot aquest embull, confessaré que el meu somni humit (pel que fa al tema) és arribar a veure un punt òptim d'evolució tecnològica que permeti pràcticament prescindir-ne. La tecnologia hauria de ser discreta, que no es notés, que la convivència amb ella fos fàcil i còmoda (els il.lustradors ho exigim!) Els blocs són fàcils i còmodes, anem pel bon camí. A ningú se li escapa (i menys a Khrishnamurti) que l'home és una aberració de la natura, un pardal està molt més a prop de la realitat que la persona, un pardal no sabria mai fer anar una Blackberry..., doncs si em permeteu la boutade, la tecnologia ha d'aconseguir fer-se tan senzilla que un pardal la sàpigui fer anar. Voilà!
