LA NIT

Això no s'ha vist mai, deia el Peric, i el contramestre assentia sorrut. Ni una milla en tres miserables dies, i amb el front rebregat guaitava amunt al blanc adormit de les veles. Els homes remugaven, discutien en veu baixa si allò era la malastruga del capità que els havia assignat la

companyia. El primer dia de calma els havia manat rentar la ronya de coberta i esbaldir-la a galledes. El Bòreas feia ara més goig que quan salpà, i els havia sobrat temps per afaitar-se, sargir els colzes de camisa i enllustrar-se les sabates. Poca pesca farem amb aquest carallot acabat de sortir de l'acadèmia. Massa jove, deia el Peric quan el Negre cridà des del trinquet, raig a estribord! I els homes s'hi abocaren a guaitar. A prop per deixar-se veure en la fosca però lluny per encalçar-los a cop de rem, desenes de rorquals migraven tot pasturant cap al sud.